Joves, emprenedores i amb una formació de primer nivell. Així són les poques dones que dirigeixen empreses de tecnologia o biotecnologia de Catalunya. Revertir aquesta tendència és l’assignatura pendent per als pròxims anys.
“Dirigir una empresa tecnològica requereix experiència en gestió, una visió sòlida, coneixements tècnics i grans quantitats de coratge i tolerància; bregar amb tantes incerteses espanta a moltes dones a l’hora d’ocupar llocs executius, en el meu cas porto sis mesos sense cobrar un sou”. Així explica María Sipka, de 33 anys i fundadora de Linqia, un motor de recerca de comunitats i grups online, les dificultats a les quals s’enfronten les dones directives en empreses tecnològiques i biotecnològiques. Quelcom que té un reflex en l’escassesa de dones en llocs de primer nivell.
A Catalunya la presència femenina en companyies tecnològiques està sota mínims. I la majoria de les quals hi ha, han arribat a jugar en la primera divisió empresarial muntant les seves pròpies companyies. Emprenedores, entre 30 i 40 anys, llicenciades i amb màster. Així són les dones més influents en l’univers tecnològic català.
Pilar Conesa, gerent d’e-administració i sistemes d’informació de l’Ajuntament de Barcelona, creu que l’escassesa de dones directives afecta d’una manera especial a Catalunya. “Aquí hi ha més empreses pròpies petites i mitjanes on la presència de directives és baixa, mentre que les grans companyies de serveis, en les quals hi ha major presència de dones, concentren els seus equips directius a Madrid”, diu.
Poques vocacions
Ana Maiques, directora de desenvolupament de negoci de l’empresa d’investigació Starlab, apunta altres raons: “Les vocacions tecnològiques són més reduïdes en les dones i la compatibilitat de la vida familiar i laboral és encara molt complicada a nivell de gestió”. Isabel Sabadí, cofundadora de l’empresa d’aplicacions de publicitat 2.0 Iris Experience, coincideix a l’assenyalar que “hi ha poques dones amb formació tècnica o que hagin treballat en empreses tecnològiques, per tant, poques poden optar a aquestes posicions”.
Revertir aquesta situació es converteix en una assignatura pendent tenint en compte el nivell formatiu de les dones. “Cal fomentar l’ambició i el coneixement d’aquest sector des dels col·legis, fomentar iniciatives que facilitin la vida privada i aplicar la discriminació positiva per reequilibrar la tendència durant uns anys”, explica Mouna Mahassine, fundadora del portal Monazen.com.
Tamara Maes, cofundadora de la biotecnològica Oryzon, creu que la reducció d’horaris per a conciliar és poc realista per a un lloc directiu: “Veig més pràctica l’extensió de les tecnologies, que han reduït molt la necessitat d’una presència física constant”, diu.
Amb mesures com aquestes les directives confien que l’equilibri es produeixi. “El que no estic tan segura és si aquesta situació la gaudiran els meus fills, els meus néts o els meus bisnets”, diu Mónica Sala, directora d’Orange a Catalunya.
Font: Expansión
Loading ...
