Les empreses catalanes tenen previst oferir feina a llicenciats i diplomats en carreres d’enginyeries, informàtica, telecomunicacions i industrials electrònics així com a graduats de cicles formatius de grau mitjà i superior
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha impulsat el primer estudi que analitza les necessitats de professionals TIC en l’economia catalana. Segons les empreses que hi han participat, cal contractar més de 20.000 professionals de les diferents branques del sector.
Això inclou les diferents enginyeries, informàtica, telecomunicacions i industrial electrònica, les enginyeries tècniques informàtiques i de telecomunicació i els cicles formatius, tant de grau mitjà com superior. Aquesta previsió es correspon amb la realitat actual del sector: l’estudi fa palès que es tracta d’un sector en què l’atur és suficientment baix com per considerar que gaudeix d’ocupació plena. La taxa d’ocupació dels professionals d’aquest sector se situa entre tres i quatre punts percentuals per sobre de la mitjana de tots els titulats universitaris.
L’estudi, que ha estat liderat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en col·laboració amb el Ctecno i l’Institut d’Estudis Sociològics DEP, sorgeix de les inquietuds del sector de les TIC per l’evolució de la demanda de professionals experts en tecnologies de la informació i les comunicacions que té en aquests moments.
Les dades recollides en l’enquesta posen de manifest que les empreses del sector TIC són les que ofereixen millors oportunitats d’incorporació professional. El 85% de les ofertes previstes per al proper any corresponen a empreses del sector TIC: els darrers vuit anys, el nombre d’empreses d’aquest sector a Catalunya s’ha més que duplicat (de 4.500 empreses el 2000 a 9.500, segons les darreres dades).
L’estudi fa una estimació sobre el nombre de professionals del sector, que xifra al voltant de 115.000, que representen un 3,7% sobre el total de la població catalana ocupada. Aproximadament, la meitat d’aquests professionals estan desenvolupant la seva tasca en empreses de serveis o de producció del sector TIC, bé siguin empreses de serveis de telecomunicacions, de desenvolupament de programari, de serveis de suport tecnològic, centres d’R+D+i o altres. L’altra meitat dels professionals estan empleats en empreses d’altres sectors com ara la banca, les assegurances, empreses energètiques, el transport, l’oci i la cultura, l’Administració pública o la gran distribució, entre altres.
El perfil d’un professional d’aquest sector és el d’un titulat universitari, ja sigui a nivell d’enginyeria o d’enginyeria tècnica, amb contracte fix, satisfet amb la seva feina, que treballa a jornada completa, i que tant pot treballar en una petita empresa (fins a 10 treballadors) com en una de més gran (> 50 treballadors). Comparativament, els professionals del sector TIC presenten una estabilitat i durada en els seus contractes que estan per sobre dels altres sectors i professions.
Els professionals per al disseny i implantació de sistemes i aplicacions informàtiques és el perfil amb més demanda, tant en les empreses del sector TIC com en les de la resta de sectors. Gairebé un 50% de les empreses que preveuen fer incorporacions esperen poder contractar algú amb un perfil d’aquest tipus. En segon lloc es col•loquen els professionals que desenvolupen tasques de suport a usuaris, l’administració de sistemes informàtics i de telecomunicacions, l’assessorament tecnològic i consultoria de sistemes TIC i les feines de recerca, desenvolupament i disseny de nous productes.
Les empreses entrevistades manifesten dificultats per poder cobrir les seves necessitats de llocs de treball i fins i tot han de suspendre projectes per manca de professionals. Una de les característiques d’aquest sector és la freqüència en el canvi de feina: les primeres experiències laborals solen durar pocs mesos, ja que els professionals sovint troben oportunitats de millora. De fet, en opinió d’alguns experts, és suficient una experiència sòlida de sis mesos en una empresa per passar a una altra amb un nivell més elevat de remuneració i responsabilitat.
En aquest sentit, i per tal de retenir els professionals, les empreses aposten per estratègies com ara millores salarials i altres incentius econòmics, mesures de conciliació familiar i laboral, formació addicional i la possibilitat d’accedir a itineraris professionals diversificats. Tot això, sense descartar la constitució de noves empreses amb la implicació d’aquests professionals.