Uns 500.000 llocs informàtics i servidors funcionen amb programari lliure en els sistemes mantinguts per les administracions públiques espanyoles, el que suposa que 1,5 milions d’usuaris usen o estan exposats al programari de fonts obertes dintre dels sistemes de l’administració.
Aquesta és una de les primeres conclusions del primer estudi de l’Observatori Nacional del Programari de Fonts Obertes, creat i presentat aquesta setmana pel centre Nacional de Referències d’Aplicació de les TIC (Cenatic) a Madrid. L’informe, no obstant això, mostra que són els municipis de més de 500.000 habitants els quals han estat més actius quant al desenvolupament d’algun tipus de política d’adopció d’aquest tipus de programari. En concret, el 57% d’ells diu desenvolupar estratègies en aquesta adreça, pel 17% de l’any anterior, segons dades extretes de l’informe Reina 2005-2006.
L’estudi, elaborat amb la col•laboració de la Universitat Rei Juan Carlos i Telefònica I+D, assenyala a Espanya com ‘un país punter’ en l’ús del programari lliure i apunta que més de la meitat de les empreses i administracions tenen un coneixement legal ‘bo o molt bo’ sobre les seves possibilitats. L’informe ofereix una panoràmica general d’experiències d’adopció i ús de programari de fonts obertes, com la plataforma de desenvolupament FW-Programari lliure del Principat d’Astúries que va arrencar en 2004 i ja té més de 130 aplicacions en producció; el projecto Guadalinfo d’Andalusia, que conta amb uns 4.500 ordinadors personals i 335.000 usuaris registrats, o Linex Pyme, impulsat per la Junta d’Extremadura, les eines de la qual ja són usades en 250 empreses d’aquesta regió.
La directora gerent de Cenatic, Carolina Grau, membre del Consell Assessor del COEIC, va explicar que aquestes tecnologies són un element ‘fonamental’ en el desenvolupament de la societat de la informació. I el secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, va destacar el paper rellevant de la web 2.0, ‘que ha impulsat tot un seguit d’activitats cooperatives que han arribat a fins a l’I+D+i’. Ros va afegir que ‘el poder de la multitud és la qual impulsa els negocis i que el Govern posarà tots els mitjans perquè Espanya actuï com far i guia internacional en aquesta activitat. La majoria dels responsables de projectes de programari lliure coincideix a assenyalar com avantatges principals del seu ús a l’important estalvi en llicències, la independència de proveïdors, la possibilitat de crear una comunitat entorn del projecte, la facilitat per adaptar els programes a requisits específics.
També destaquen que, al tractar-se d’estàndards i protocols oberts, facilita la interoperabilitat entre sistemes informàtics. Per contra, els experts consultats apunten la falta de formació, el desconeixement del model de llicenciament i la contractació orientada a productes i no a serveis en l’Administració com algunes de les dificultats per a l’expansió dels programes de programari lliure. I recomanen portar a terme programes de formació i crear fòrums i estructures de comunicació estables per impulsar la seva expansió.
Font: Cinco Días
Loading ...
