KPMG identifica el KPO com la pròxima gran tendència en outsourcing

KPMG ha identificat el outsourcing de processos de coneixement (KPO) com la pròxima generació del mercat d’externalizació. La demanda d’aquest tipus de outsourcing serà especialment intensa en el sector de serveis financers, segons la signatura.

KPMG International preveu que el valor del mercat de outsourcing de processos de coneixement (KPO- Knowledge Process Outsourcing) només en el segment de serveis financers ascendirà a 5.000 milions de dòlars en 2010 i constituirà la pròxima gran tendència en el desenvolupament de l’externalizació empresarial. Pel que fa al sector KPO en la seva totalitat, arribarà a un valor d’entre 10.000 i 17.000 milions de dòlars en dos anys, d’acord amb les previsions de la companyia.

Bob Hayward, director de consultoria de KPMG, considera el KPO com la tercera generació en l’evolució del outsourcing. La primera va ser el outsourcing TI (ITO), nascut en els anys 80, que deixava en mans de tercers la gestió del manteniment, desenvolupament i aplicació de sistemes TI; i la segona, sorgida en els 90, la externalizació de processos de negoci (BPO), orientada a processos relativament elementals i estandarditzats.

Segons Hayward enfront del BPO, el KPO implica un outsourcing de processos més especialitzats i el seu principal atractiu resideix en el seu potencial per a l’arbitratge intel.lectual en lloc del potencial reducció de costos. A manera d’exemple dels beneficis que el KPO pot aportar a les organitzacions, Hayward planteja la situació d’una hipotètica signatura d’investigació sobre inversions que es veu obligada a invertir 250.000 dòlars per a investigar una determinada operació quan el més que podria obtenir en ingressos derivats de tal investigació serien 200.000 dòlars. Si tal signatura pogués externalitzar a un proveïdor KPO la tasca a un cost de només 100.000 dòlars, l’operació es convertiria en una opció rendible.

Dintre del sector financer a nivell mundial, aquesta forma de outsourcing ha estat ja utilitzada per gestionar -entre altres aspectes- la puntuació de crèdits, els càlculs de protecció enfront de pèrdues i l’analítica de fraus, segons Hayward.

Font: Computerworld